Procediment administratiu Conceptes i procediments

Caducitat del procediment administratiu segons la Llei 39/2015

Guia operativa sobre quan hi ha caducitat, quins requisits exigeixen els articles 21, 25 i 95 LPACAP i quins efectes produeix en expedients municipals.

Redacció JurisAdmin ·
Caducitat del procediment administratiu segons la Llei 39/2015

Qüestió a resoldre

Quan es pot declarar la caducitat del procediment administratiu segons la Llei 39/2015, quins requisits s’han de verificar abans d’arxivar un expedient i quins efectes produeix, especialment en l’àmbit municipal?

Marc normatiu essencial

La regulació bàsica es troba a la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, i gira sobretot al voltant de tres preceptes:

  • Article 21 LPACAP: obliga l’Administració a resoldre i notificar dins del termini màxim.
  • Article 25.1.b LPACAP: en procediments iniciats d’ofici de caràcter sancionador o d’intervenció amb efectes desfavorables, preveu que, si venç el termini màxim sense resolució expressa, “se producirá la caducidad”.
  • Article 95 LPACAP: regula la caducitat en procediments iniciats a sol·licitud de l’interessat quan la tramitació queda paralitzada per causa imputable a aquest.

També s’han de tenir presents els articles 22 i 23 LPACAP, perquè la suspensió o l’ampliació del termini poden impedir que hi hagi caducitat encara que l’expedient s’hagi allargat.

Concepte i quan s’aplica

La caducitat és una forma de terminació del procediment vinculada al transcurs del temps amb rellevància jurídica, però no funciona igual en tots els expedients.

En els procediments iniciats d’ofici que exerceixen potestats sancionadores o d’intervenció desfavorable, la clau és l’article 25.1.b LPACAP: si expira el termini màxim per resoldre i notificar i no hi ha una causa legal que suspengui o ampliï aquest còmput, procedeix la caducitat.

En els procediments iniciats a sol·licitud de l’interessat, el règim rellevant és l’article 95.1 LPACAP. Aquí la caducitat no deriva només del pas del temps: cal que la tramitació s’hagi paralitzat per causa imputable a l’interessat, que l’Administració l’hagi requerit expressament i que, després de l’advertiment, transcorrin tres mesos sense reprendre l’impuls necessari.

Per tant, la pregunta correcta no és només si han passat molts mesos, sinó quin tipus de procediment és, quin termini tenia i qui és responsable de la paralització.

Límits i casos en què no s’aplica

La caducitat no es pot declarar automàticament en qualsevol expedient fora de termini.

No s’aplica si el còmput del termini ha quedat suspès o ampliat legalment. Tampoc quan, en procediments iniciats a sol·licitud, la inactivitat de l’interessat afecta tràmits no indispensables per resoldre: en aquest cas, l’article 95.2 LPACAP limita la conseqüència a la pèrdua del dret al tràmit corresponent.

Igualment, l’article 95.4 LPACAP permet no aplicar la caducitat si la qüestió afecta l’interès general o si convé substanciar-la per a la seva definició i aclariment. Aquesta excepció exigeix motivació i no es pot utilitzar de manera rutinària.

També convé distingir la caducitat de tres figures diferents:

  • silenci administratiu, que respon a la manca de resolució en procediments iniciats a sol·licitud i no equival per si sol a caducitat;
  • prescripció, que afecta la potestat o l’acció material i no es produeix automàticament pel fet que l’expedient caduqui;
  • nul·litat o anul·labilitat, que depenen dels vicis de legalitat de l’acte i no del simple venciment del termini.

Requisits i seqüència d’actuació

  1. Identificar si el procediment és d’ofici o a sol·licitud de l’interessat.
  2. Determinar el termini màxim per resoldre i notificar segons l’article 21 LPACAP i la norma sectorial aplicable.
  3. Verificar si hi ha hagut suspensió, interrupció o ampliació del termini per una causa legalment admissible.
  4. En procediments d’ofici, comprovar si es tracta d’un expedient sancionador o d’intervenció amb efectes desfavorables, perquè és aquí on opera l’article 25.1.b LPACAP.
  5. En procediments a sol·licitud, comprovar si la paralització és realment imputable a l’interessat i si s’ha fet l’advertiment previ exigible.
  6. Deixar constància del dia inicial del còmput dels tres mesos de l’article 95.1 LPACAP.
  7. Dictar resolució formal de caducitat i arxivament, amb motivació suficient sobre el còmput, els requisits i la inexistència de causes impeditives.
  8. Valorar, abans d’incoar un nou expedient, si la potestat o l’acció han prescrit.

Efectes i terminis

L’efecte immediat de la caducitat és la terminació del procediment i l’arxivament de les actuacions, però això no significa necessàriament que l’Administració perdi per sempre la possibilitat de tornar a actuar.

L’article 95.3 LPACAP és el punt clau: la caducitat no produeix per si sola la prescripció, però els procediments caducats no interrompen el termini de prescripció. Això obliga a comprovar de seguida si encara és jurídicament possible iniciar un nou procediment.

Si es reinicia l’expedient, es poden aprofitar els actes i tràmits el contingut dels quals s’hauria mantingut igual si no s’hagués produït la caducitat. En canvi, s’han de practicar de nou els tràmits essencials de garantia de l’interessat, com ara al·legacions, prova i audiència, quan correspongui.

En procediments a sol·licitud, el termini específic rellevant és el dels tres mesos després de l’advertiment. En procediments d’ofici, el termini determinant és el termini màxim legal o reglamentari per resoldre i notificar.

Punts de control

  • No confondre retard amb caducitat: primer cal revisar el règim concret del procediment i el còmput complet del termini.
  • No declarar la caducitat sense comprovar si hi ha hagut suspensió, ampliació o interrupció vàlides.
  • No aplicar l’article 25.1.b LPACAP a qualsevol expedient d’ofici sense analitzar si realment té caràcter sancionador o d’intervenció desfavorable.
  • No ometre l’advertiment previ de l’article 95.1 LPACAP quan la paralització és imputable a l’interessat.
  • No donar per extingida la potestat sense revisar la prescripció.
  • No reutilitzar en un nou expedient tràmits que afecten directament les garanties de defensa de l’interessat.

Aplicació municipal

En l’àmbit municipal, aquesta qüestió és especialment rellevant en expedients sancionadors, en procediments d’intervenció administrativa i en expedients que depenen de l’impuls de la persona interessada.

Per a secretaria, serveis jurídics, TAG o TAE, la bona pràctica consisteix a portar un control de terminis verificable, documentar les incidències que afecten el còmput i evitar dues errades habituals: arxivar massa aviat sense base legal o mantenir viu un expedient que jurídicament ja hauria d’haver caducat.

Una declaració correcta de caducitat requereix sempre tres comprovacions mínimes: tipus de procediment, còmput real del termini i efecte sobre la prescripció.

Conclusió

La caducitat només es pot declarar quan el procediment concret ho admet i quan el còmput del termini confirma que no hi ha causes legals que l’impedeixin. En expedients d’ofici, la clau és l’article 25.1.b LPACAP; en expedients iniciats a sol·licitud, la clau és l’article 95 LPACAP i, en particular, l’advertiment previ i el transcurs de tres mesos sense impuls de l’interessat.

La decisió jurídicament segura no és “ha passat molt temps”, sinó aquesta: hi ha base legal per declarar la caducitat, s’ha calculat bé el termini i encara no ha prescrit la potestat?

Fonts oficials